3.- Els
púnics varen aprofitar el port de Sant Antoni
per carregar aigua per als seus viatges, als pous i
fonts que hi havia als voltants de la badia de Portmany,
per pescar i salar peix, etc. Vivien a cases separades
repartides per sa Talaia, sa Vorera, a la part de sa
Serra i es Pouet. Prop de les cases enterraven els morts,
i és possible que tenguessin un santuari dedicat
a la deessa Tanit a la cova de Santa Agnès.
Molt prop de l'Institut, a la finca de can Rova de Baix,
hi havia una fàbrica de ceràmica on feien
àmfores per dur oli, vi, peix salat, etc., plats,
gerrets, llumeners, etc. També cuidaven animals
per ajudar a treballar la terra i altres per alimentar-se
la família.
4.- Després arribaren els
romans, que varen conviure amb els púnics. Els
romans varen donar nom a Sant Antoni: Portus Magnus,
que vol dir port gran i important, paraula que ha evolucionat
a Portmany.
Els romans també vivien a cases repartides per
la muntanya, es dedicaven a pescar, treballaven la terra
per viure, treien llenya i carbó del bosc que
era exportada; les figues seques d'Eivissa eren molt
famoses per tot Roma.
Els romans tenien la seua religió i adoraven
els seus déus.
Després de Crist
5.- Fa quasi dos mil anys que els
romans vivien a Eivissa, a cases repartides pel camp
i es varen convertir al cristianisme. Els romans parlaven
una llengua que es diu el llatí, a partir de
la qual s'han format el català i el castellà
actual, el francès i l'italià, el gallec,
entre altres. Durant uns segles els cristians varen
ser perseguits pels romans i aquestos havien de practicar
la seua religió a llocs amagats, i és
possible que un d'aquestos llocs fos la cova de Santa
Agnès.
Els cristians d'Eivissa tenien un bisbe.
6.- Cap a l'any 900, fa mil anys,
varen arribar els àrabs, procedents del nord
d'Àfrica; tenien la religió musulmana
i parlaven àrab. Aquesta població va donar
un important impuls a l'agricultura, com per exemple
a les feixes del pla de Portmany, construïren molins
per moldre gra al Broll de Buscastell, aprofitaven la
fusta de pi per construir embarcacions, i tenien una
important cultura, de la qual podem citar un importat
poeta eivissenc del segle XI, de nom Idris Al- Sabini.
De la llengua dels àrabs han quedat moltes paraules
referides a noms de lloc, com Benimussa, Alcalà,
Benimaimó; noms relacionats amb la terra i l'agricultura
com sèquia, sénia, aljub, safareig, etc.;
noms d'herbes i plantes com atzavara (això és
una classe de pitrera), cotó, escarxofa, etc.
7.- Al segle XIII arriben a Eivissa
les naus amb la tropa del rei Jaume I. Amb els catalans
arriba a Eivissa una nova llengua, una nova cultura
i una nova religió. Els catalans varen guanyar
Eivissa als àrabs i després varen repoblar-la
amb famílies catalanes; molts àrabs degueren
seguir vivint a Eivissa com a esclaus. A Eivissa i Formentera,
idò, es parla la llengua catalana des del segle
XIII.
Els catalans varen dividir Eivissa
i Formentera en quatre parts, i d'aquí el nom
de quartons i el nom del nostre institut: Quartó
de Portmany. Els quartons varen ser dividits entre els
senyors nobles que havien fet la conquista en nom del
rei, i el senyor feudal de Portmany va ser Guillem de
Montgrí. Aquest fet explica que tenguem una escola
que porta aquest nom. La religió, la llengua,
costums, cançons i romanços, llegendes
i rondalles són reflex d’aquesta època;
recordem com a exemple d'aquesta cultura les antigues
Caramelles que es canten en temps de Nadal.
Quan parlam de l'antic quartó
de Portmany hem de tenir en compte que comprenia, a
més del poble de Sant Antoni, Sant Mateu d'Albarca,
Santa Agnès de Corona, part de Sant Rafel, Sant
Agustí des Vedrà, Sant Josep de sa Talaia
i es Cubells. La majoria dels pobles i parròquies
actuals són del segle XVIII i la des Cubells
del segle XX.
Església de Sant Antoni
de Portmany
Les famílies catalanes que
varen quedar a viure a Portmany, després de la
conquista de 1235, només tenien la Catedral,
que es deia Santa Maria, per anar a missa, i naturalment
els queia molt lluny per anar-hi i per això una
colla d'hòmens de Portmany va anar a Tarragona,
on residia el senyor de Portmany, a demanar una església;
l'autorització per construir una capella i un
cementeri va arribar l'any 1305, i segurament molt aviat
varen començar les obres de construcció
de l'antiga església que devia estar al mateix
lloc que l'actual.
A partir del segle XVI a Eivissa
i Formentera eren freqüents els atacs de pirates
i altres enemics, i aleshores els portmanyins feien
senyals de foc i fum, o feien brular corn per avisar
que tothom havia de refugiar-se a l'església,
i per això l'església no té finestres,
i té una gran torre damunt la qual fins al segle
actual hi havia dos canons que disparaven cap a sa Conillera;
les portes de l'església eren de ferro perquè
no es poguessin cremar; i si us hi fixau, darrere la
porta de l'entrada s'hi travessava una grossa biga de
savina perquè quedàs ben segur que no
es podia obrir la porta. Dins l'església també
hi havia un pou d'aigua bona per si feia falta durant
el temps que havien d'estar tancats. Si els enemics
s'acostaven a la porta d'entrada els portmanyins tiraven
oli bullent des de dalt el campanar.
Des de sempre l'església ha
estat un lloc d'oració, però també
de defensa i de vida social; pensem que la gent vivia
a cases allunyades i els vesins es reunien als porxos
de l'església, arrecerats de les inclemències
del temps.
L'església actual és
del segle XVII i acabada al XVIII i es va construir
amb sous aportats pels vesins, que cada diumenge subhastaven,
compraven i venien formatges, mel, gallines i moltons,
cebes, blat, coques, peix, etc.
8.- Al segle XVIII, fa poc més
de dos-cents anys, el rei Felip V de Borbó va
manar que tots els documents públics i privats,
l'escola i els actes religiosos s'havien de fer i d'escriure
en llengua espanyola i també va canviar les lleis
i privilegis que regulaven la vida pública que
altres reis anteriors havien concedit als eivissencs
i formenterers. Les salines d'Eivissa i Formentera,
que havien estat la font més important d'ingressos
per pagar la despesa pública, varen ser robades
a la Universitat d'Eivissa (únic ajuntament fins
al segle XVIII) i incorporades a les propietats del
rei i, més tard, varen ser venudes a una empresa
particular.
Al segle XVIII trobam a Europa la
Il•lustració, un moviment cultural i econòmic
molt important, preocupat pel retard que patia Espanya
en tots els camps: tant en agricultura com en ensenyament.
Ajudats pel primer bisbe d'Eivissa, Manuel Abad y Lasierra,
decideixen fer un poble a cada parròquia i agrupar
les cases, per la qual cosa donaren un solar prop de
l'església i un tros de terra per a agricultura,
i així es va començar a fer poble Sant
Antoni de Portmany. En agricultura varen dur ametllers
i altres arbres fruiters de València i Mallorca,
i persones per ensenyar a cuidar-los, i es varen fer
vivers d'arbres fruiters als horts de Buscastell.
9.- Al segle passat, segle
XIX, ja tenim notícies que a Sant Antoni hi ha
unes vint cases prop de l'església. El municipi
té 3.809 habitants i 693 famílies.
Els canons de la torre de l'església encara funcionaven
en cas de necessitat per defendre's dels enemics.
Durant la primera meitat d'aquest segle es crea i es
construeix l'edifici de l'ajuntament.
L'any 1860-1861 es fan les primeres escoles públiques
a Sant Antoni de Portmany, es comença la carretera
de Sant Antoni a Vila, que va tardar deu anys a acabar-se,
es treballa per arreglar el port i a final de segle
entra un funcionament el far de ses Coves Blanques.
|
castellano
)
