És un sistema de gestió global a curt, mig i llarg termini que estableix un Pla d'Acció amb uns objectius ambientals, econòmics i socials que busquen millorar la sostenibilitat del municipi i la qualitat de vida dels ciutadans. Aquests objectius s'avaluen periòdicament a través d'un fòrum en què hi ha representats entitats i associacions veïnals.
L'Agenda 21 és un dels quatre documents bàsics sorgits de la Cimera de la Terra celebrada a Rio de Janeiro el 1992. Un programa d'acció a nivell internacional que hauria de permetre assolir el desenvolupament sostenible, en la seva triple vessant econòmica, social i ambiental.
La influència del document de l'Agenda 21 en l'impuls de les Agendes 21 Locals és particularment rellevant. La importància de la contribució del món local al desenvolupament sostenible està reconeguda en el capítol 28 del document aprovat a Rio de Janeiro, el qual estableix l'Agenda 21 Local com un dels instruments bàsics que han de desenvolupar les comunitats locals -amb una àmplia participació dels seus ciutadans i dels sectors econòmics i socials- per encaminar-se cap a aquest ideal de desenvolupament.
Carta d'Aalborg 1994 i els Compromisos d'Aalborg (2004)
La Carta d'Aalborg fou aprovada pels participants a la Conferència Europea sobre Ciutats i Viles Sostenibles, que tingué lloc a Aalborg, Dinamarca, del 24 al 27 de maig de 1994, sota el patrocini conjunt de la Comissió Europea i de la Ciutat d'Aalborg, i organitzada pel Consell Internacional per a Iniciatives Ambientals (ICLEI). La responsabilitat d'elaborar l'esborrany de la Carta va ser presa per l'ICLEI i compartida pel Ministeri de Desenvolupament Urbà i Transport de l'Estat Federal de Renània del Nord-Westfàlia (Alemanya). La Carta reflecteix les idees i redaccions de molts col¿laboradors.
La Carta d'Aalborg fou signada inicialment per 80 autoritats locals europees i 253 representants d'organismes internacionals, governs nacionals, institucions científiques, consultors i particulars. En signar la Carta, ciutats, viles i països europeus es comprometeren a entrar dins els processos Agenda 21 Local i a desenvolupar plans d'acció a llarg termini cap a la sostenibilitat, i iniciaren la Campanya Europea de Ciutats i Viles Sostenibles.
L'esborrany de la Carta fou discutit per més de 600 participants en els 36 tallers de la Conferència d'Aalborg. Molts dels seus comentaris i suggeriments foren incorporats al text final. No obstant això, el Grup Editorial de la Carta observà que nombroses propostes d'esmena bàsiques i substancials mereixien una consideració i discussió més profunda i no podien ser simplement incloses com a tema per ser publicat. Per tant, es proposà que la revisió de les esmenes suggerides fos una tasca de la Campanya de Coordinació, la Carta més desenvolupada i enviada als participants a la Segona Conferència Europea sobre Ciutats i Viles Sostenibles, a celebrar-se a Lisboa, Portugal, al setembre de 1996.
Des de l'aprovació de la Carta d'Aalborg, es van portar a terme a les Illes Balears diverses iniciatives per a la implantació d'Agendes Locals 21.
L'any 1995, l'Ajuntament de Calvià va començar a treballar en aquest sentit, tot aprovant l'Agenda 21 l'any 1997, i el Consell Insular de Menorca va elaborar un Pla de Desenvolupament Sostenible d'àmbit insular emmarcat dins la declaració de l'illa Reserva de la Biosfera. L'any 1996, el Govern Balear (amb el programa ECOTUR) va impulsar la realització de diagnòstics ambientals i plans d'acció a sis destinacions turístiques de les Illes Balears. L'any 1999, es varen aprovar els plans d'acció ambiental de Sant Antoni de Portmany i de Fornells. En els darrers anys, tant el Govern de les Illes Balears com els consells insulars han propiciat que els ajuntaments de totes les illes comencin els processos d'Agenda 21. A dia d'avui tots els ajuntaments de les Balears ja han signat la Carta d'Aalborg.
Per aquest motiu, a la tercera Conferència Europea de Ciutats Sostenibles, reunida a Hannover a gener de 2000, es va formular la necessitat de normalitzar i regular les iniciatives d'Agendes Locals 21, així com de dotar-les d'un suport administratiu.
La gran importància d'aquestes iniciatives, tant municipals i insulars com del Govern de les Illes Balears, per a la implantació d'Agendes Locals 21, s'ha de completar amb el fet que, tant a nivell de les Illes Balears com a d'altres indrets del món, s'ha produït una gran dispersió i diferència de continguts en els diversos documents que s'han anomenat Agendes Locals 21.
El Decret 123/2002
Amb el Decret 123/2002, de 4 d'octubre (BOIB núm. 123 de 12 d'octubre de 2002), sobre la implantació de l'Agenda Local 21 als municipis de les Illes Balears, la comunitat autònoma de les Illes Balears excel·lí, a nivell nacional, i fins i tot europeu, com a pionera en la plasmació normativa dels acords sorgits en diferents fòrums internacionals respecte a la necessitat de fomentar la implantació d'aquesta transcendental eina per part dels diferents ens locals amb vista a l'execució de polítiques ambientals adequades en els àmbits estatal, autonòmic i municipal.
En definitiva, el Decret 123/2002 constitueix una passa fonamental cap a solucionar la gran dispersió i diferència de continguts en els diversos documents que s'han anomenat Agendes Locals 21 produïda tant a les Illes Balears com a d'altres indrets del món, per una banda, afavorint l'aplicació de l'Agenda Local 21 als municipis i nuclis de les Illes Balears, i, per l'altra, normalitzant i regulant les iniciatives d'Agendes Locals 21, així com dotant-les d'un suport administratiu, sempre respectant l'autonomia dels ens locals així com la voluntat de posar en marxa el procés d'implantació d'una l'Agenda Local 21.
En aquest sentit, la Llei 6/1999, de 3 d'abril, de les Directrius d'Ordenació Territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries (BOIB Núm. 48 de 17 d'abril de 1999), ja preveia, en la seva Disposició addicional vuitena, que el Govern de les Illes Balears aprovaria les mesures necessàries per afavorir l'aplicació de l'Agenda Local 21 en els municipis i nuclis de les Illes Balears, d'acord amb el Programa 21 de la Conferència de Rio (1992).
A hores d'ara i donada la situació del procés d'implantació de l'Agenda Local 21 a les Illes Balears, està previst un nou decret que regularà especialment aquelles Agendes que ja estan en fase d'execució de projectes, suggerits pel Fòrum Ciutadà i que el punt cabdal a observar ha de ser la sostenibilitat de les actuacions a emprendre, per a millorar, a la vegada, la sostenibilitat del municipi.
L'Agenda Local 21 a Sant Antoni de Portmany
El primer Pla d'acció del nostre municipi va entrar en funcionament l'any 1999. Anys després, al 2005, es va proposar una modificació per a un nou Pla, però no fou fins l'any 2008 quan es va modificar substancialment.
Avui per avui, el Pla d'Acció, modificat al darrer Fòrum Ciutadà i aprovat posteriorment pel Plenari, ha quedat reduït a 13 projectes, coincidint amb el compromisos d'Aalborg+10, a l'espera que en la següent convocatòria es pugui aprovar i elevar al Comitè Insular de l'Agenda Local 21 (Consell Insular) per a la seva posterior validació en la Xarxa Balear de Sostenibilitat (Govern Balear). L'objectiu d'aquest nou Pla és fer més pragmàtics els projectes, així com obtenir una resposta a curt termini de la seua viabilitat.
